Menu
Menu
L’obra pictòrica de Ramon Casas em resulta captivadora. Una aproximació a un passat del qual Casas n’és divulgador, en la seva tasca per copsar les avantguardes de l’època però també la quotidianitat del seu entorn social i familiar. D’entre tot el seu registre artístic, sento especial predilecció per aquelles en les que la figura femenina n’és protagonista; les dones apareixen en la seva obra com a intèrprets inalterables de les modes i els costums de l’època, però també dels anhels propis del seu sexe dins d’aquella societat de tombant de segle.
Llibres
Gener, 2018
Uns anhels per als quals, les noves corrents de modernitat que es vivien en aquell període, no els hi atorgà cap encaix. Relegades als límits de l’àmbit domèstic o bé sent motiu d’escarni, les que de la llar fugien. En ambdós casos, dones turmentades i ensopides.
En les imatges de la meva autoria hi apareix el llibre “Ramon Casas i la modernitat anhelada” del que n’he extret el títol d’aquest post. Una publicació molt recomanable editada en commemoració del 150 aniversari del naixement del pintor; llibre que permet aproximar-se i aprofundir encara més en l’elegància de la paleta cromàtica de Casas i la seva alta sensibilitat pictòrica.
Maria Marcet
Fons MNAC
Ignasi Domenech i Vives
2016, Viena Editorial
© Maria Marcet | Designed by Patricia Quintas Studio
